Entre les activitats d’aquest any destaquen una escudellada popular i una rua infantil amb batukada encara que el plat fort serà la II Rua de Carrosses. Com no podia ser d’una altra manera, per als que tinguin insomni, ganes de festa o prendre la fresca hi haurà ball de nit fins a altes hores de la matinada.

Aquest és el programa complet:

El Castell d’Orcau es construeix als voltants de l’any 1000 d.C., quan la frontera separava els comtats catalans dels sarraïns. A més dels nombrosos elements arquitectònics que conté també cal tenir en compte que es tracta d’un dels primers dominis que va passar del règim comtal al règim feudal.

Al costat del castell, hi ha la Mare de Déu de la Pietat, d’estil romànic. Tots dos estan dins d’un recinte que engloba tota la part superior del turó on estan ubicats. Per tot el turó, hi més concretament entre el recinte del castell i l’actual poble d’Orcau hi ha nombroses mostres d’hàbitats medievals, disposats en terrasses. Diverses prospeccions arqueològiques han trobat material des de la prehistòria fins a l’època medieval.

Des d’un punt de vista arquitectònic, presenta un marcat caràcter defensiu. És de planta quadrada amb una torre a cada angle, de les que a dia d’avui se’n conserves tres, amb un diàmetre interior d’entre tres i cinc metres cadascuna. Les parets fan més d’un metre d’amplada i s’hi observen tres registres d’espitlleres tant a les torres com a les parets. Aquestes, estan adaptades a les armes de foc, acabades a l’interior amb un arc rebaixat.

És un castell que va tenir força rellevància entre els segles XI i XIV, amb elements posteriors difícils de determinar. És important remarcar que el Castell d’Orcau, igual que bona part de les manifestacions arquitectòniques representatives del Pallars Jussà, també va patir les conseqüències de la guerra civil espanyola ja que s’hi va instal·lar una fortificació militar de l’exèrcit franquista. Ja als anys noranta es van realitzar treballs de consolidació i restauració tant del castell com de l’esglèsia.

Hi podem arribar, seguint la pista forestal que uneix els pobles d’Aramunt i Tremp, vorejant l’embassament de Sant Antoni. És un recorregut força recomanable per tots aquells amants de l’esport en general però sobretot dels caminadors i dels aficionats a la btt. El recorregut és força exigent degut principalment als desnivells existents i en alguns trams, just abans d’arribar a Galliner, el camí està força malmès per l’acció de la meteorologia de manera que no si pot arribar en cotxe.

Les vistes no us deixaran indiferents ja que des del cim del Puig de Galliner (just a sobre el poble) podem veure tot l’embassament de Sant Antoni, desde la Pobla de Segur fins a Tremp i desde Pleta Verda fins a Boumort. El lloc on està situat, és força privilegiat durant l’hivern ja que hi toca el sol tot el dia i esta al peu del Puig de Galliner que el protegeix de les ventades.

L’estat de conservació de les cases és força precari, fins al punt que, de tots els pobles deshabitats que us hem anat presentant fins al moment, aquest és en el que s’assumeixen menys riscos ja que poques parets estan encara de peu. De tota manera, si que val la pena anar-hi per veure l’indret on es troba situat i per que encara hi ha de peu l’esglèsia romànica de Sant Vicenç de Galliner d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant (data del segle XII).

El castell de Galliner era dalt del turó, damunt del poble. A dia d’avui tot just en queden vestigis. Prospeccions arquològiques fetes en el seu moment van posar de manifest l’existència del poble vell entre les ruïnes del castell. Actualment al cim, hi onejen una senyera i una estelada.

Aquest poble, ja desde la seva fundació mai havia estat un gran nucli urbà. Hi consten 20 persones el 1359, i 40 habitants el 1831 juntament amb Montesquiu i Puig de l’Anell. Segons Pascual Madoz, el 1845 constava de 3 cases, una capella i la masia de Regany. Fins a l’extinció dels senyorius, pertanyia al bisbe d’Urgell.

A més, durant tota la jornada del dissabte dia 17, al pavelló municipal d’esports de la Pobla de Segur es duran a terme una sèrie d’activitats, tant per las més petits com per als més grans, per tal de recaptar fons per a la causa d’aquest 2011: la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Us animem a tots a assistir a algun d’aquests actes que us permetran passar una bona estona i contribuir a que entre tots assolim una partida econòmica destacable.

La situació del poble, dalt d’un turó i la distribució de les cases formen un recinte únic en el que hi ha un carrer principal i que comunica els dos portals. Just a l’esglèsia parroquial de Sant Fructuós, al costat de la rectoria, hi trobem una de les dues entrades a la vila d’Aramunt el portal de dalt. El portal principal és el de baix, per on s’entra desde les antigues Eres (Aramunt actualment).

 

Just enmig del poble, trobem la Plaça Major, on hi ha una de les dues ermites del poble, la de Sant Antoni que també dona nom a la plaça. Just al costat de l’esglèsia hi ha l’escola, el passadís, Casa Ramona i Casa Tonet d’Hostalets.

Segons el diccionari geogràfic de Pascual Madoz, publicat el 1845 Aramunt constava de 93 cases, la majoria d’elles de dos pisos i mal construïdes: 83 d’elles estaven agrupades de forma escalonada cap al capdamunt del turó, distribuïdes en dues places i carrers costeruts i mal empedrats (hi ha uns 40 metres de desnivell entre els dos portals), 8 cases eren a la falda del turó de Sant Miquel i les altres dues estaven aïllades. Madoz esmenta 8 barraques per al bestiar ubicades on actualment hi ha les Eres o Aramunt.

A partir de l’any 1991 la Generalitat va impulsar la creació d’una escola de paletes a Aramunt Vell per tal de formar joves en situació d’atur. Fruit d’aquesta iniciativa, algunes cases van ser rehabilitades: Casa la Caputxina i Cal Cisco entre d’altres.

Al llarg del segle XX Aramunt Vell va anar perdent població fins que als anys 60 va quedar totalment deshabitat. Posteriorment, el 1969 es van intentar rehabilitar les cases però finalment no es va aconseguir. Fruit de la seva despoblació i de la sessió per part dels veïns d’Aramunt de la propietat del poble a la Generalitat de Catalunya, aquest ha anat patint un expoli continu: desde béns particulars fins a elements de la pròpia estructura de les cases (teules,lloses, pedres…). Existeixen força evidències d’aquest fet, tot i que actualment la més evident és l’escala de Casa la Caputxina, rehabilitada per l’escola de paletes durant la dècada dels 90 del segle passat.

Donada la gran extensió del poble i la quantitat d’elements arquitectònics a destacar hem decidit presentar-vos Aramunt en dues parts. La primera part està dedicada a l’esglèsia de Sant Fructuós, la Torre dels Moros i Santa Maria del Camp.

L’ermita de Sant Fructuós és una mica el reflex de tot el poble en conjunt: imponent i enigmàtica però que actualment amenaça esfondrament. Moltes són les històries que s’expliquen al voltant d’aquesta ermita, algunes d’elles mot bones i d’altres no tant però totes d’una manera o d’una altra fan palès que en algun moment aquest poble va ser un dels més importants del Pallars, tant desdel punt de vista demogràfic com econòmic.

L’esglèsia de Sant Fructuós és d’una sola nau, antigament coberta amb volta de canó. L’absis és d’estil gòtic tot i que hi ha nombroses mostres d’un romànic molt primitiu, fins i tot preromànic. L’amplitud de l’església és un indici de la importància d’aquesta. Més endavant, es van obrir a tots dos costats de la nau capelles laterals més modernes. A l’hort de la rectoria d’aquesta església parroquial es conservava un fragment d’inscripció funerària romana, possiblement d’un gran monument sepulcral. El tros conservat feia 9 metres de llargària, i podria procedir de la necròpolis trobada a la caseria de Sant Miquel, avui dia sota les aigües del pantà. Actualment aquesta peça es conserva a Lleida, al Museu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Un altre dels edificis a destacar, és la Torre dels Moros o Castell d’Aramunt, situat darrera l’església, a uns 150 metres. Només se’n conserva una torre circular d’uns 7 metres d’alçada, uns 30 metres de circumferència i un diàmetre exterior de 9,5 m. Per les característiques constructives, es tracta d’una obra de finals del segle XI o ja del XII. Sembla ser, que hi ha un passadís subterrani que va desde Sant Fructuós fins a la Torre del Moros. De fet, a l’esglèsia hi ha un forat a terra on s’hi van enterrar força cadàvers durant la guerra civil. Sembla ser, que és aquí l’inici del passadís subterrani que porta fins al castell.

L’església de Santa Maria és d’una sola nau acabada a llevant per un absis semicircular i de dimensions força considerables. Davant la porta, hi ha un porxo que protegeix l’entrada com a la majoria d’esglésies pirinenques. Si bé inicialment era d’estil romànic, amb el pas dels anys ha sofert nombroses modificacions. Actualment, els habitants de les Eres (a dia d’avui Aramunt) encara hi celebren missa a principis de setembre.

Com sempre, recomanem molta precaució si visiteu Aramunt Vell ja que el seu estat és força precari. Tant a l’església de Sant Fructuós com al portal de baix hi ha una senyal que recomana no accedir a l’interior del poble. De tota manera, si la curiositat us empeny a entrar, no us refieu de les aparensses i eviteu anar-hi en dies de pluja o vent (en aquest poble més que en cap altre).

L’espectacular aument del número de senglars en territori català presagia una gran temporada de caça. De fet, desdel primer cap de setmana, les colles de caçadors de la comarca i en particular les de Tremp i la Pobla de Segur estan cumplint amb escreix la seva funció reguladora de població de senglars, necessària per mantenir l’equilibri ecològic del territori i per reduir els nombrosos danys que causen porcs senglars, cérvols i cabirols a l’agricultura.

Per als qui esteu poc familiaritzats amb les activitats cinegètiques heu de saber que generalment a Catalunya i als Pallars la forma de caçar el senglar i el cérvol més habitual són les batudes. Aquesta modalitat exigeix un esforç col·lectiu. Un nombre reduit de caçadors, que normalment són els que millor coneixen el terreny, ajudats pels seus gossos s’encarreguen de fer sortir les preses dels seus amagatalls mentre els tiradors esperen la seva oportunitat. Un cop la presa surt a camp obert només cal afinar la punteria i fer diana sinó hi ha el perill que els gossos segueixin a la presa fins quedar esgotats i perduts.

Actualment, la pràctica de la caça és més una activitat que serveix per mantenir les relacions socials que no pas un exercici “bèl·lic” que tingui com a una missió abatre animals salvatges. És per aquest motiu que no s’entén una batuda sense un bon esmorzar previ i un dinar copiós posteriorment.

A les 22:00 de la nit hi haurà un concert al Centre d’Observació de l’Univers: “Els cels del món” a càrrec del Duo Rosich-Rosanes (flauta i guitarra). Si no hi podeu assistir aquest cap de setmana en tindreu una altra oportunitat el dissabte 10 de desembre, tercer i últim dia d’aquestes jornades.

Desde Casa Julià us animem a visitar aquest indret ja que permet passar una estona agradable i divertida alhora que didàctica. La inscripció a les jornades astronòmiques és gratuïta.

Si és que no parem!!!

Al Pallars, la tardor és temps de fires i per no ser menys, aquest proper cap de setmana, els salassencs celebren la VII Diada de Rememoració de la Fira de Salàs. Totes les activitats que s’hi celebraran pretenen rememorar l’antiga fira que se celebrava al poble, considerada al seu temps la més important del Pirineu català i una de les més importants de l’estat espanyol pel que fa a la venda d’animals de peu rodó.

El diumenge 13, es durà a terme l’entrega de premis del segon concurs de ratafia de nous d’elaboració artesana, l’exposició de rucs i cavalls i hi haurà un mercat de productes agroalimentaris i artesanals de la zona.

Esperem que el proper cap de setmana el temps no sigui un impediment per gaudir de la Fira de Salàs ja que el cap de setmana anterior tant la fira de Sort com la de Talarn es van veure una mica deslluides pels fenòmens meteorològics. La tardor és el millor moment per visitar el Pallars ja que l’arribada de les primeres plujes i nevades evidencien els contrastos paisatgístics d’una comarca que conté desdels cims més alts del Pirineu propers als 2900 metres fins a les planes de la Conca de Tremp a uns 500 metres.

Durant tot el cap de setmana es realitzaran activitats que us permetran gaudir de la fira i conèixer una mica més les tradicions pallareses i pirinenques: des  d’un concurs de retassia tradicional del pallars fins a un concurs de ganxo o una demostració de costums tradicionals de pastoreig.

Us deixem amb el programa complet de la fira per tal de que us feu una idea de les activitats que es duran a terme.

FIRA DE TARDOR – VII MOSTRA D’OVELLA XISQUETA
SORT 2011 – 5 i 6 de novembre

Dissabte, 5 de novembre

11.00 h Inauguració de la Fira i xerrada amb diferents convidats sobre les novetats del sector agroalimentari de la comarca:
+ Projecte Gustum + Del Tros al Plat + Ajudes europees LEADER + Slow Food al Pirineu de Lleida
A la carpa de la Fira (Pl. Caterina Albert)

16.30 h Ballada de sardanes a la Plaça Major

17.00 h Presentació del conte La Llegenda de Torena, de Xavier Gasol i la il·lustradora Mercè Galí (editorial Efadós)
A continuació, contacontes i taller infantil amb la il·lustradora del conte Mercè Galí
A la carpa de la Fira (Pl. Caterina Albert)

18.00 h II Concurs de Retassia Artesanal del Pallars davant del Cafè Pessets, obert a tothom que n’elabori - Entrega de la mostra a l’estand de la Fundació Casanovas-Sansa o al Casal de Gent Gran de Sort
Organitza: Projecte Recossira – Fundació Casanovas-Sansa

18.30 h Presentacions literàries de l’Associació Llibre del Pirineu
A la carpa de la Fira (Pl. Caterina Albert)

19.30 h V Trobada de Músics Pallaresos - SORT MÚSICS 2011
Hi participaran músics de tots els nivells
A la carpa de la Fira (Pl. Caterina Albert)

24.00 h Gran Ball de Fira amb l’Orquestra CENTAURO
Al Pavelló d’Esports

I al recinte firal…
Mostra d’empreses i entitats, gastronomia, artesania, productes agroalimentaris, literatura…

Diumenge, 6 de novembre

10.30 h Déuhores d’ovella xisqueta, a càrrec d’ACOXI – Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta
+ Carn d’ovella xisqueta + Formatge d’ovella + Pa, vi i aigua
Al Parc del Riuet. Preu tíquet: 6 EUR

12.30 h Demostració de costums tradicionals de pastoreig, a càrrec d’ACOXI, al Parc del Riuet
Esquellar un ramat d’ovelles amb crestons

12.45 h IV Concurs del Ganxo, a càrrec d’ACOXI, al Parc del Riuet

18.00 h Ball de Fira organitzat per Amics del Ball a la sala de festes de la discoteca Rock-Dur
Preu entrada: 4 EUR

I al recinte firal…
Mostra d’empreses i entitats, gastronomia, artesania, productes agroalimentaris, literatura…